UN LLIT PLE D'ADJECTIUS

Hi havia una vegada en un poble molt petit i eixerit amb molts arbres una nena poruga, lectora, tremenda, rossa, guapíssima, clarinosa i estudianta. Es deia Anna i tenia 5 anys.

Tenia por dels monstres sota el llit, perquè la seva mare li llegia molts contes i en molts contes populars sortien.

L'Anna va ser valenta i va anar a dormir sense el seu peluix preferit, la Sara, que era un osset molt bonic i clarinós que sempre estava al seu costat en moments difícils, però aquell dia no el va agafar la Sara.

La mare va veure que l'Anna no estava bé i li va explicar el conte del seu petit osset a la illa de Madagascar."La Sara a l'illa de Madagascar tractava d'uns caçadors dolents, malignes, que volien caçar a la Sara i ella tenia molta por, aixi que s'havia amagat en una cova, però els caçadors el van caçar...

La mare de l'Anna va veure que la nena s'havia adormit, per això va deixar d'explicar aquella història tan bonica.L'Anna somiava un somni molt bonic, estava a l'escola i va veure que pel cel volaven adjectius i això li va ajudar a estudiar molt però el més trist és que els adjectius volaven com papers i àligues quan sobrevolen les muntanyes,...i els adjectius sabien acabat d'escapar per totes les boques i el museu de les paraules era tot buit! Però com als somnis tot és possible, els adjectius van tornar a ser recuperats.







ANNA (LA MEVA PETITA)